Els llibres amics

No sabia com titular aquest petit comentari, i l'he posat aquest títol, ja que mai a la vida es pot perdre ni un llibre ni un amic, el que es pot fer amb un llibre es desar-lo al prestatge i treure-li la pols de tant en tant, no saps mai quan el podràs necesitar.

La meteixa comparació la faig amb un amic, no el pots perdre mai, ja que sempre pots necesitar-lo i si una amistat que en el seu dia et va costar molt de fer i l'has mantingut durant molts anys no per una escalfada de posc minuts deixaràs perdre una cosa que ha durat tant.

Quan més plè estigui el prestatge de llibres més sabi seràs i quants més amics tinguis més gran i més ple, et sentiràs interiorment.

Padrins

Ara que tot es tant modern i s'estan perden els costums i la religió esta quedan en un pla molt enderrerit cada vegada hi crec més amb el padrins religiosos o no, ja que cada vegada hi han més padrins d'interes que d'altra cosa, ja que pocs arriben a dalt de tots pel seu propi esforç, ja que una ajudeta et pot sol.lucionar la vida a tu i als que t'envolten.

Si no compartiu aquesta opinió, feu un sondeig i mireu al voltant de la vida qüotidiana i en parlem.

La gran hipocresia del doping

Segons diu la lei no es pot condemnar a ningú sense probes, i la millor manera de no haver de condemnar a algú en concret es no buscar-les.

Donç crec que amb el tema del doping esta pasant aixó, perqué buscar mes probes en altres disciplines de l'esport, si amb els desgraciadets dels ciclistes ja en tenim prou per cubrir l'expedient.

Jo em pregunto que pasaria, si els vampirs es presentesin a casa de molts dels esportistes d'elit de diferents modalitats i que els temin com herois s'els hi tregués unes mostres e sang.

Be més val no probar-ho ja que de ben segur que ens emportariem amlgun que altre disgust.

Crec que les autoritats competents s'haurien de treure la vena dels ulls i fer pasar a tothom per el mateix forat i el que no pasi ho sento molt.

Perque un ciclista ha de estar localitzat els 365 dies de l'any per poder-se sotmetre a anilisis i controls per sorpresa, vinga home i els nens macos que guanyen mils de milions que pasa fan els que els hi pasa per allà.

Sentzillament tot aixó es una farsa i ens estan enganyan el que poden i més.

Apa adeu i con vaig di el primer dia espero no ofendre a ningú, tan sols son opinions que podeu o no compartir.

Relació entre Acumulació d'activitats i la llei de Murphy

Ja ho se esteu pensant que estic una mica todadet de l'ala amb aquestes coses que escric, però tot son casos reals que tal com pasen els escric per que amb el pas del temps es puguin recordar, ja que la qüotidianitat sempre acaba oblidant-se.

Sitges Vila civica i plena d'activitats per a tothom i acumulativa d'actes que per el seu interés dificilment es poden repetir i que moltes vegades has de triar entre anar a un o altre, asumint el risc de que l'acte que has deixat aparcat sigui més maco més intens o més important.

Bé aqui faré entrar la llei de Murphy sempre acaba sent mes maco, interesant i multitudinari el que has deixat aparcat, normal Murphy no ens abandona mai.

Aquest cap de setmana he hagut de triar com pasa sempre i crec que he triat la millor opció ja que la opció triada era la despedida del camp de futbol de la Banca Subur, el camp de pins bens, ja se que ara va amb V però jo sempre l'he escrit amb B iara no canviaré.

Però l'activitat no triada era la festa major de la vila veina de Puimolto, i anaven els nens amb el dràc i l'aliga que tenen per sortir per Santa Tecla, i que va pasar ?....

Un dia que jo no vaig amb ells m'aparixen amb la cua de l'àliga remendada amb cinta americana,
Bé com podeu comprobar Murphy no ens deixa mai.

A tot arreu no si pot estar, a les dues bandes del riu no pots tenir els peus, del Barça i del madrid no es pot ser, sempre hem de triar i d'acceptar el que triem.

Apa adeu i disculpeu per el rotllo que us he fotut.

Tranquil jo, si gràcies.

Et donaré piestes, Diumenge pel matí, 7:15h, els nens ja estan desperts.
-Papa que fem avui?
-Dormiu una mica més
-No tenim son
-Deixeu-me en pau una estoneta més.
-Ens estem aborrin
-Siusplau pareu una estoneta
-Ens estem aborrin
-De que em serveix quedar-me a casa sense anar amb els amics amb Bicicleta, si al final acabem tots barellam-nos i enfadats
-La setmana vinent me les piro... a les 7:00 m'envaig amb la bicicleta a desfogar-me, ja que tant si vaig amb bibicleta com si no acabem sempre en castell de foc, donç més val fer alguna cosa productiva.

Crec que aquests comentaris i situacions deuen ser comuns, ja que no crec que jo sigui un bitxo raro.

Apa que vaigi bé i si algú si seveixen aquests comentaris m'en alegro.

De que depèn? de qui depenem?

Quinas preguntas més tontas i absurdas.
-Depèn de que els demés no et fallin, i això es el que patim els que treballem en cadeda, si algú tenca aquesta cadena els demés quedem parats.
-I amb quina cara li expliques a un client, o qui sigui que no pots continuar per que fulanito o menganito s'ha equivocat.
-Nosaltres ho tenim més que asumit, pero el que no está acostumat a aquestes coses no s'ho creu.
-Tot avu dia va mecanitzat i per ordinador, i si el nen del magatzem li diuen que porti la referencia 4444444999858777, ell va al prestatge i agafa allò que marca la referencia que li han demanat, si allò no estava ben colocat et poden servit un florero en contes d'unes pastilles de frè.

Àpa adeu ja m'he desfogat!!!! tinc tres vehicles parats per aquests temes.

Desesperació diaria

Que anomeno jo desesperació diaria, el que els funcionaris anomenen estrés amb el cales dels demés, jo li dic desesperació per que amb els calés que si juga son els meus, dels que menjen els meus fills.
Es prou clara la direferència , no?

Son rampells d'impotència per no poder acabar feines per falta de materials, o equivocacions de les vacances.

Tolerància vers la intolerància

Tolerància o intolerància tu mateix.Disculpeu-me per endavant per la refleció que farè a continuació.Ens diuen a tot arreu que hem de ser tolerants.- amb qui pregunto jo? Amb els que invaeixen el nostre territori, amb els qie roben el que es nostre, amb els que son mal educats, amb els que aparquen malament, amb els que no respecten les normes de convivència, amb qui em continuu preguntant.Amb els que em de ser tolerants son amb els que utilitzan i respecten el sentit comú si tots el practiquesim no estaria parlant de tolerància o bé intolerància

Crua realitat

"El ciclismo necesita gente que dé la cara"
Transcripció del text publicat al diari as el dia 7 de juliol del 2007 sobre el tema del dopatge, declaracions de Jörg Jaksche.
"¿Por qué se dopó?
_El ciclismo en si no es algo bonito. Te duele siempre todo.Este deporte esta unido a un dolor fisico muy profundo.El entrenamiento es el intento de mejorar tu rendimiento de tal manera de tal manera que no te quedes nunca descolgado y, para evitar el dolor intenso, primero vino la cortisona, luego la epo, y hoy se usa sangre fresca. El ciclismo es un deporte muy duro. Como futbolista puedes pasarte 90 minutos recorriendo el campo como un imbécil, luego metes en la prorroga el gol decisivo y te conviertes en un héroe. En el ciclismo, te quedas descolgado en 99 de cada 100 carreras, aunque des todo lo que llevas dentro. Te duele todo constantemente, pero solo se alcanza el exito en contadas ocasiones."Declaracions que em fan esborronar, i molt dures.Que pot pensar la gent quan llegueix aixó o li diuen per la tele o la radio.Qui estigui lliure culpa que llenci la primera pedra.Que pot pensar la gent dels afionats que practiquem el ciclisme.Quin respecte tindran vers a nosaltre quan ens veigin per la carretera.