Comentaris pensaments i deduccions que m'han cridat l'atenció, tan sols son comentaris sense ànim d'ofendre a ningú.

19 agost 2007

Sindrome de la vida qüotidiana.

Les vacances el gran tema de debat en el mes d'agost, si ets funcionari o txupopter tens tot el mes, i si ets un pringadet o un autonom pots tindre desde una setmaneta a res.
Dins d'aquests grups es poden diferenciar dos els que troven a faltar la vida qüotidiana i els que estan de conya sense fotre res, com ja ho fan durant tot l'any ja no ve d'aqui.
Bé no us prengue malament aquests comentaris i disfruteu tot el que pogue les vacances que tothom se les mereix.

10 agost 2007

L'incivisme la plaga del segle XXI

Sempre m'ha agradat comportar-me correctament amb els altres, però com aturar els que no es comporten com es degut amb un mateix.

Que es pot fer al davant d'un gos que fa les seves necesitats i el seu amo no ho recull?
- Si li dius alguna cosa encara pots rebre.
Que es pot fer al davant d'un fumador que llença el cigarret a terra?
-Si li dius alguna cosa encara pots rebre
Que es pot fer al davant d'un vehicle aparcat en un pas de vianants?
- mentre truques a la policia ja l'ha retirat
Que pots fer al davant de moltes d'aquestes i moltes mes situacions, a part de callar per no rebre?
Si tot conmtinua així la plaga s'ens menjarà.

Etiquetes de comentaris:

29 juliol 2007

Els llibres amics

No sabia com titular aquest petit comentari, i l'he posat aquest títol, ja que mai a la vida es pot perdre ni un llibre ni un amic, el que es pot fer amb un llibre es desar-lo al prestatge i treure-li la pols de tant en tant, no saps mai quan el podràs necesitar.

La meteixa comparació la faig amb un amic, no el pots perdre mai, ja que sempre pots necesitar-lo i si una amistat que en el seu dia et va costar molt de fer i l'has mantingut durant molts anys no per una escalfada de posc minuts deixaràs perdre una cosa que ha durat tant.

Quan més plè estigui el prestatge de llibres més sabi seràs i quants més amics tinguis més gran i més ple, et sentiràs interiorment.

Etiquetes de comentaris:

Padrins

Ara que tot es tant modern i s'estan perden els costums i la religió esta quedan en un pla molt enderrerit cada vegada hi crec més amb el padrins religiosos o no, ja que cada vegada hi han més padrins d'interes que d'altra cosa, ja que pocs arriben a dalt de tots pel seu propi esforç, ja que una ajudeta et pot sol.lucionar la vida a tu i als que t'envolten.

Si no compartiu aquesta opinió, feu un sondeig i mireu al voltant de la vida qüotidiana i en parlem.

Etiquetes de comentaris:

La gran hipocresia del doping

Segons diu la lei no es pot condemnar a ningú sense probes, i la millor manera de no haver de condemnar a algú en concret es no buscar-les.

Donç crec que amb el tema del doping esta pasant aixó, perqué buscar mes probes en altres disciplines de l'esport, si amb els desgraciadets dels ciclistes ja en tenim prou per cubrir l'expedient.

Jo em pregunto que pasaria, si els vampirs es presentesin a casa de molts dels esportistes d'elit de diferents modalitats i que els temin com herois s'els hi tregués unes mostres e sang.

Be més val no probar-ho ja que de ben segur que ens emportariem amlgun que altre disgust.

Crec que les autoritats competents s'haurien de treure la vena dels ulls i fer pasar a tothom per el mateix forat i el que no pasi ho sento molt.

Perque un ciclista ha de estar localitzat els 365 dies de l'any per poder-se sotmetre a anilisis i controls per sorpresa, vinga home i els nens macos que guanyen mils de milions que pasa fan els que els hi pasa per allà.

Sentzillament tot aixó es una farsa i ens estan enganyan el que poden i més.

Apa adeu i con vaig di el primer dia espero no ofendre a ningú, tan sols son opinions que podeu o no compartir.

Etiquetes de comentaris:

22 juliol 2007

Relació entre Acumulació d'activitats i la llei de Murphy

Ja ho se esteu pensant que estic una mica todadet de l'ala amb aquestes coses que escric, però tot son casos reals que tal com pasen els escric per que amb el pas del temps es puguin recordar, ja que la qüotidianitat sempre acaba oblidant-se.

Sitges Vila civica i plena d'activitats per a tothom i acumulativa d'actes que per el seu interés dificilment es poden repetir i que moltes vegades has de triar entre anar a un o altre, asumint el risc de que l'acte que has deixat aparcat sigui més maco més intens o més important.

Bé aqui faré entrar la llei de Murphy sempre acaba sent mes maco, interesant i multitudinari el que has deixat aparcat, normal Murphy no ens abandona mai.

Aquest cap de setmana he hagut de triar com pasa sempre i crec que he triat la millor opció ja que la opció triada era la despedida del camp de futbol de la Banca Subur, el camp de pins bens, ja se que ara va amb V però jo sempre l'he escrit amb B iara no canviaré.

Però l'activitat no triada era la festa major de la vila veina de Puimolto, i anaven els nens amb el dràc i l'aliga que tenen per sortir per Santa Tecla, i que va pasar ?....

Un dia que jo no vaig amb ells m'aparixen amb la cua de l'àliga remendada amb cinta americana,
Bé com podeu comprobar Murphy no ens deixa mai.

A tot arreu no si pot estar, a les dues bandes del riu no pots tenir els peus, del Barça i del madrid no es pot ser, sempre hem de triar i d'acceptar el que triem.

Apa adeu i disculpeu per el rotllo que us he fotut.

Etiquetes de comentaris: