Ja ho se esteu pensant que estic una mica todadet de l'ala amb aquestes coses que escric, però tot son casos reals que tal com pasen els escric per que amb el pas del temps es puguin recordar, ja que la qüotidianitat sempre acaba oblidant-se.
Sitges Vila civica i plena d'activitats per a tothom i acumulativa d'actes que per el seu interés dificilment es poden repetir i que moltes vegades has de triar entre anar a un o altre, asumint el risc de que l'acte que has deixat aparcat sigui més maco més intens o més important.
Bé aqui faré entrar la llei de Murphy sempre acaba sent mes maco, interesant i multitudinari el que has deixat aparcat, normal Murphy no ens abandona mai.
Aquest cap de setmana he hagut de triar com pasa sempre i crec que he triat la millor opció ja que la opció triada era la despedida del camp de futbol de la Banca Subur, el camp de pins bens, ja se que ara va amb V però jo sempre l'he escrit amb B iara no canviaré.
Però l'activitat no triada era la festa major de la vila veina de Puimolto, i anaven els nens amb el dràc i l'aliga que tenen per sortir per Santa Tecla, i que va pasar ?....
Un dia que jo no vaig amb ells m'aparixen amb la cua de l'àliga remendada amb cinta americana,
Bé com podeu comprobar Murphy no ens deixa mai.
A tot arreu no si pot estar, a les dues bandes del riu no pots tenir els peus, del Barça i del madrid no es pot ser, sempre hem de triar i d'acceptar el que triem.
Apa adeu i disculpeu per el rotllo que us he fotut.
Etiquetes de comentaris: Murphy vida societat familia